Jumping Croc!

Despres de jugar amb la serp (com apretava la tia!) vaig anar a un creuer pel riu a veure dinosaures...aix, volia dir cocodrils!!!

N'hi havia molts i la "turistada" era que els feien saltar posant un tros de carn amb una canya.

Mai hagues imaginat que saltessin tant! Son inmensos, n'hi havia un de 5 metres! Si podeu amplieu la tercera foto, brutal el animal!

Les imatges parlen per si soles, no?

Despres de fer de Cocodrilo Dundee, torno a la civilitzacio, si, alla on tenen metros, shopping centers i totes aquestes coses...torno a la city, torno a Sydney!

Cap al nord amb moltes Ghan-es!

Una vegada marcada la linea telegrafica d'Alice Springs, els exploradors van seguir cap al nord. Van portar camells d' AfGHANistan per la seva resistencia i forca. Finalment al 1929 es va obrir la linea ferroviaria i com a gratitud li van posar el nom de The Ghan.

25 hores de tren, 1.500 kms, on vaig coneixer els primers catalans de tot el meu viatge!!!

Darwin, la capital del Northen Territory, la mes petita d'Australia. El capita que la va descobrir li va posar el nom d'un amic seu que seria ni mens ni menys que Charles Darwin (encara que ell mai hi va ser-hi), un nom molt apropiat si tenim en compte tota la fauna que viu en aquesta zona. La ciutat esta mes a prop d'Indonesia que la propia Sydney! (I anar a Bali cota nomes 200 euros, quina temptacio! aix...).

Vaig coneixer un noi mexica (es igual que el Ricardo Darin!) i una parella d'alemanys i vam llogar un cotxe per fer ruta de dos dies per aquests parcs tropicals. No vam poder anar al famos parc de Kakadu (on es va rodar Cocodrilo Dundee) ja que encara estem a temporada de plujes i els camins estan inundats. Ens vam banyar al riu, dormir en un bungalow al mig de la vegetacio i com sempre vam veure mil animals! Cocodrils, iguanes que passejen pel teu costat mentres et banyes (VIDEO), wallabies durant el dia i nit i conduint vaig tenir que fer una frenada d'emergencia ja que tenia davant meu, el reptil (frilled neck lizard) aquest que camina amb dos potes i que se li infla el coll quan veu adversaris per demostrar que es algo mes que un simple llangardaix. Charly Darwin...lo que t'has perdut!

Fauna historica

Australia, un pais molt jove amb molt poca historia, nomes 2 segles des de que va arribar "l'home blanc". En canvi i potser gracies a que no han tingut grans deprededors carnivors, Australia te un de les millors histories amb fauna.

Aquests dies estic amb una amiga, Rene, que vaig coneixer a Tailandia, ella viu per aquesta zona i lo mes important...te cotxe!!! Per tant he pogut anar a diferents parts del desert i parcs naturals on viuen animals en estat salvatge (petits reptils, aligues, mussols, ocells...) i en una muntanya rocosa on viuen els wallabies.

Els wallabies son uns marsupials natius del sud i centre d'Oceania de dimensions mes petites que el cangur. S'hi assembla molt, potser estar mes proporcionat, te el pel mes suau, potser com el del koala i no te les potes inferiors tan grans ni la cua tan gruixuda, pero salta igual.

Vam comprar una mica de pinso i en un moment van venir afamats. Animals molt simpatics que de vegades, i si els hi dones de menjar, es deixen tocar i tot.

ATENCIO al video i a la cria que porta a dins de la bossa mamaria!!!

La catedral dels aborigens

Ayers Rock o Uluru (en aborigen) es un monolit de forma quasi ovalada de 348 m d'alt i 9 km de perimetre (3 hores per recorre'l). Diuen que es com un iceberg ja que nomes veiem la punta de tot el seu tamany (sota terra medeix 6 km mes!!!).

Pels aborigens es una mescla d'energia mitica i vital, creada de la carn dels deus i d'esperits creatius. Al voltant de la roca hi han coves on es poden veure pintures antigues que mostren les costums dels aborigens anangu, els que vivien en aquesta terra fa quasi 22.000 anys. Ells creuen amb els rius, les muntanyes o les roques que son resultats del treball dels seus avantpassats a l'Era dels Somnis.

"Pujaries al sostre d'una catedral del teu pais?" "Lo important es veure i entendre".

Quan la calor es superior a 36 graus no deixen escalar Uluru, quan vam arribar feia 42 graus, per tant no vam poder, pero potser per respecte tampoc ho hagues fet.

Fins el 1948 tots els ingresos turistics eren pel govern australia, pero despres, ja van cedir les terres als aborigens natals. Ara, ells els hi lloguen les terres al govern.

No se si es pot apreciar a les fotos per depenent de la posicio del sol i del vent, la sorra o roca s'oxida i canvia de color. Que xulu l'Uluru!

Ruta per l'Outback

El desert, la carretera, la calor, els camells, els road trains (mega trailers) tot aixo i mes es l'outback!

3 dies increibles per aquesta terra seca amb roques vermelles visitant des de l'impresionant Uluru fins el encara millor Kings Canyon, dormint al mig del desert fent vivac, mirar la lluna i les estrelles mentres sents els dingos udolant (mescla entre gos i llop), veient pintures aborigens a les roques, desafiant milers de mosques que no paren de molestar-te cada segon i sobretot kilometres i kilometres de carretera veient ossos d'animals i observar el no res... una passada!

Vaig contractar una excursio de 3 dies ja que si vas pel teu compte et surt mes car i no veus quasi res, el transport public es escas i no actua cada dia. Joves anglesos, texcs, alemanys, suecs, japonesos, mhan acompanyat en aquesta aventura al centre d'Australia que sense cap mena de dubte i fins ara, es lo mes maco i autentic d'aquest pais.

Com diuen els australians orgullosos d'aquest territori... You'll never never know, if you never never go (algo aixi com "Si no vens, mai ho coneixeras").

El cor d'Asutralia

Australia, aquest illa-continent que fa 15 vegades Espanya amb nomes 20 milions d'habitants (Espanya 45 milions!) i quasi tots ells repartits per la costa. Al centre, al cor del pais, es troba el desert i al mig d'aquest, Alice Springs (nomes 27.000 habitants).

Al 1872, els anglesos van construir la linea tel.legrafica de sud a nord. Al arribar al centre es van trobar un manantial o font (Springs) i com en aquella epoca encara eren uns gentlemen li van posar el nom de la dona de l'administrador del que seria aquesta zona, Alice.

Actualment es una ciutat al mig del desert on segueixen mantenint l'estil de cases de fusta com les que van utilitzar per la linea. Estan tant apartats i les distancia es tan gran que els nens no poden anar a l'escola i utilitzen les "schools on the air", aprenen mitjancant la radio! (actualment comencen amb internet). Una poblacio de pas, per visitar Urulu o Ayers Rocks, i art i comunitats aborigens. Es la regio a on n'hi ha mes, els trobes amb cares de pocs amics deambulant pels carrers. Han patit molt i encara s'en senten, pero aquesta es una altra historia que mereix un capitol apart.

Doncs aqui estic, al mig del pais, rodejat pel no res, amb 41 graus cada dia, fent de cowboy de pacotilla desgastant el meu barret, disfrutant de l'ambientillo a far west que es pot palpar en aquest oasis al mig del desert (estare a Port Aventura?) i esperant que arribi dema per fer la meva ruta per l'outback, el desert i coneixer l'art i cultura aborigen visitant Uluru i altres llocs que son, per mi lo mes interessant d'Australia!

3 motius per visitar Albany

1- Investigar l'area i l'entorn: Vaig anar a un parc natural amb una colla d'estudiants de medi ambient a treure trampes pels animals, que previament les havien posat per estudiar i catal.logar-los.

2- Coneixer la fauna autoctona: La ciutat no te gaire per veure a part d'un carrer comercial que arriba al mar, pero divendres per la nit vaig anar al pub del poble que tocaven en directe i la fauna va ser millor que la dels parcs dels koales. Tios barbuts amb look de Harley Davidson, dones (perque no hi havien noies) de mes de 100 kg cantant i ballant amb ulleres de sol sense vergonya i finalment van arribar les estrelles de la nit: dos noies expresidiaries! Vaig tenir convereses molt interessants!

3-Creure amb els miracles!: Peter, el pare de familia de la casa, va obrir la boca l'ultim dia! I jo que em pensava que era mut...

M'en torno a la ciutat desant el meu barret, pero no gaire lluny perque d'aqui a no res el tornare a utilitzar! See ya Albany!

PD> Acabo de veure que els Oscars ja han passat i que el Bardem ha guanyat un Oscar! que fuerte, que fuerte!

La granja ecol.logica

Ja fa quatre dies que vaig deixar la primer granja per venir a Albany, un poblet al sur d'Asutralia, conegut per ser un dels punts de la costa on es poden veure bal.lenes (cosa que no puc veure perque l'estacio es de juny a novembre). No es una autentica granja, sino una casa amb jardi i hort. Visc amb una familia molt jove que tenen una nena de quatre anys. Son molt hippies, sobretot ella! He vist fotos de quan era jove i sembla la tipica revolucinaria naturista que es lliga amb cadenes davant de l'ajuntament per aconseguir que els hi posin el contenidor de Porispan!!! Es la tipica tia que recull signatures pel barri per aconseguir mes arees verdes. Ell es jardiner de l'ajuntament.

Son molt bona gent i intenten ser autosuficients, mengen el que cultiven i tot es organic i natural. Ho reciclen tot i no malgasten ni una gota d'aigua! Tant es aixi que a la dutxa, quan engegues l'aigua calenta (com sempre tarda uns segons en sortir, l'aigua freda la posen en un cubell que despres servira per regar les plantes!!! Cracks!!!!!

I no podrien ser ecologics sense ser...vegetarians!!!!! La mare que els va parir! Els primers dies quasi em dona algo, passava gana! (com algun dels comentaristes d'aquest blog!) Ara, com ja els conec menjo molta fruita i alguna que altra xocolatina ben guarra que compro al super per omplir-me la panxa.

La veritat es que no curro gaire, de dos a tres hores diaries, que sino m'estresso. Recullo tomaquets, donc de menjar a les gallines, faig compost per les plantes, les tallo, netejo totxanes per reutilitzar i poca cosa mes.

Es com estar en unes col.lonies del cole en un poblet fantasma (perque no hi ha ningu!). Sort de la nena i el gos que em distreuen, es com el Milu del Tintin (el gos, no la nena...) pero amb negre i el seu nom es Popi (no coments...). No sabeu lo extrany que es parlar angles amb un gos?

PD> Forza Roma!!!!!

Spanish farmer

L'altre dia vaig obsequiar a la familia (be, em van obligar) amb un sopar espanyol. Com sempre i ja es habitual en aquest viatge vaig fer tapes!!!! Pero crec que cada vegada les faig millor, amb mes imaginacio i tambe els vaig deleitar amb pa amb tomaquet, truita de patates i pomes al forn!!!! Flipa! Els hi va encantar i l'amo em va dir que ho recordaria tota la vida...(no se com pendrem'ho...)...

Segueixo currant dur, tallant fusta, pulint-la, i matxacant-me sota el sol, pero l'experiencia es enriquidora. El dissabte hem tingut dia de festa i he anat de picnic amb la Norimi: cotxe i carretera i manta. No podiem fer res mes que admirar els paissatge monoton d'arbres altisims i llacs. Pero ha estat molt be, ens hem banyat en un llac i hem pujat a un arbre de mes 60 metres d'alt!! (despres de recollir les caques dels gossos ja no hi ha esport de risc que s'em resisteixi!).

PD> La serp estava morta...que us pensaveu? soc un cowboy de ciudad!!! :P