Iguazu i ens veiem a BCN!

"El lado brasileño es como una foto y la parte argentina es como estar dentro la foto".

Aixó es el que em va dir un local d´Iguazú i tenia tota la raó...

Una de les coses més impresionants que he vist a la meva vida han estat aquestes catarates, la part brasilenya (samarreta groga) es pot veure la millor panoràmica, nombroses cascades camuflades amb la vegetació i la selva. I la part argentina (samarreta blanca) on quasi les pots tocar, és el punt on pots comprovar la increible força de l´aigua. Una passada!

Aqui s´acaba el blog d´aquest viatge. Torno a Buenos Aires amb el cubano (ojo al seu nou look!), gaudir dels últims dies amb els amics argentins per després tornar a casa, a Barcelona. Ha estat un viatge GENIAL on he conegut i après algunes coses com que al Japó no només es menja sushi, els xinos no son tant guarros com em pensava, ho son mes!, que les noies tailandeses de vegades tenen "sorpresa", que la capital de Cambodia es Phom Phen, que el koala és l´animal més inútil de la Terra, que els kiwis no existeixen, que les millors postes de sol estan a Fiji, que el beisbol no és un esport tant avorrit si beus cervessa i menjes un hot dog xxl, que els mexicans si no llegeixen se aBURREN, que a Panamà habiten clons dels meus amics de Barcelona o que San Jose és la capital més lletja i que Argentina és recopada... però sobretot he conegut a molta gent i he fet molts bons amics per tot arreu, ara necessitaré tornar a fer la volta al mon per tornar-los a veure!

I a tots els que heu volgut compartir una mica d´aquesta aventura amb mi... MOLTES GRÀCIES!

Mama, ves preparant el pa amb tomàquet i pernil ibèric que ja vinc!

Ni Messi ni Maradona...Gaucho!

No és un cowboy, no viu als USA ni parla angles com si tingues una patata a la boca. La figura del gaucho és la versió idealitzada d´un mite històric. Provenen de la Pampa, i al llarg dels anys i gràcies a les seves habilitats de genet i domini del bestiar a prosperat fins als temps actuals. Grans autors literaris argentins han fet famosa la figura d´aquest personatge destacant els seus valors més positius i romantics: cortesia, independencia i generositat.

Vaig estar 2 dies a un poblet, que sense cap mena de dubte és el meu racó preferit de l´Argentina: Purmamarca. Un altre poblet de 4 carrers, envoltat de valls i muntanyes de set colors! Al arribar vaig tenir l´immensa sort d´assistir a les festes majors o "patronales" del poble. Alla es van concentrar balls i sobretot gauchos de diferents regions per celebrar la festa. Un escampat, moltes vaques i els valents amb barret al darrera d´elles. Havien de tirar el llac i enganxar les potes del darrere dels animals, una vegada cauen, l´han d´arrosegar i lligar-li les quatre. No ho van aconseguir, perque eren molt, però molt dolents (i molt joves!), pero entre el public dient-lis de tot, els 2 speakers que em feien recordar als millors comentaris d´Humor Amarillo, la gent amb els vestits de gala i la musica tradicional que envoltava la festa, va ser un dels millors moments del meu viatge! De gran vull ser un gaucho!

Gràcies L____y P____t!!!!!

El nordoest, la regió més tradicional de l´Argentina. Una de les mes pobres del pais, pero més autentiques i amb moltes, pero moltisimes opcions i atraccions per veure. Humauaca, Cafayate, el desert de Sal amb les seves piscines, la Quebrada de las Conchas, el Amfiteatro, Purmamarca.... i molts coses mes! (em falten moltes fotos que no he pogut aconseguir...llarga historia). No es que segueixi treballant en una agencia turistica, però aquesta àrea m´ha fascinat. Poc turisme, poblets de 4 carrers, sense esfaltar, cactus, molta sorra i pols amb els locals orgullosos dels seus vestits diaris i tradicionals que per nosaltres són de lo més exotics, menjar bonisim (les empanades argentines del nord són les més famoses)...tot preciós! Es palpa la cultura andina, com també es podria trobar a Bolivia i a Perú, inclus alguns també parlen quechua!

En el desert de Sal semblava que estava en un altre planeta, fins i tot vaig coneixer una dona extraterrestre gegant que es va enfadar amb mi i em volia trepitjar!

No vaig poder agafar el Tren de las Nubes ja que estava espatllat o aixo deien (l´altra versió es que l´havien sabotejat, algun especulador li havia tallat els frens!) pero vaig fer el mateix recorregut amb el meu nou i preferit mitja de transport public, el bus o colectivo com li diuen aqui.

Mai m´hagues imaginat que Argentina tenia aquests territoris... per una vegada (entre nosaltres i que no surti d´aqui)... gràcies Lonely Planet!