Iguazu i ens veiem a BCN!

"El lado brasileño es como una foto y la parte argentina es como estar dentro la foto".

Aixó es el que em va dir un local d´Iguazú i tenia tota la raó...

Una de les coses més impresionants que he vist a la meva vida han estat aquestes catarates, la part brasilenya (samarreta groga) es pot veure la millor panoràmica, nombroses cascades camuflades amb la vegetació i la selva. I la part argentina (samarreta blanca) on quasi les pots tocar, és el punt on pots comprovar la increible força de l´aigua. Una passada!

Aqui s´acaba el blog d´aquest viatge. Torno a Buenos Aires amb el cubano (ojo al seu nou look!), gaudir dels últims dies amb els amics argentins per després tornar a casa, a Barcelona. Ha estat un viatge GENIAL on he conegut i après algunes coses com que al Japó no només es menja sushi, els xinos no son tant guarros com em pensava, ho son mes!, que les noies tailandeses de vegades tenen "sorpresa", que la capital de Cambodia es Phom Phen, que el koala és l´animal més inútil de la Terra, que els kiwis no existeixen, que les millors postes de sol estan a Fiji, que el beisbol no és un esport tant avorrit si beus cervessa i menjes un hot dog xxl, que els mexicans si no llegeixen se aBURREN, que a Panamà habiten clons dels meus amics de Barcelona o que San Jose és la capital més lletja i que Argentina és recopada... però sobretot he conegut a molta gent i he fet molts bons amics per tot arreu, ara necessitaré tornar a fer la volta al mon per tornar-los a veure!

I a tots els que heu volgut compartir una mica d´aquesta aventura amb mi... MOLTES GRÀCIES!

Mama, ves preparant el pa amb tomàquet i pernil ibèric que ja vinc!

Ni Messi ni Maradona...Gaucho!

No és un cowboy, no viu als USA ni parla angles com si tingues una patata a la boca. La figura del gaucho és la versió idealitzada d´un mite històric. Provenen de la Pampa, i al llarg dels anys i gràcies a les seves habilitats de genet i domini del bestiar a prosperat fins als temps actuals. Grans autors literaris argentins han fet famosa la figura d´aquest personatge destacant els seus valors més positius i romantics: cortesia, independencia i generositat.

Vaig estar 2 dies a un poblet, que sense cap mena de dubte és el meu racó preferit de l´Argentina: Purmamarca. Un altre poblet de 4 carrers, envoltat de valls i muntanyes de set colors! Al arribar vaig tenir l´immensa sort d´assistir a les festes majors o "patronales" del poble. Alla es van concentrar balls i sobretot gauchos de diferents regions per celebrar la festa. Un escampat, moltes vaques i els valents amb barret al darrera d´elles. Havien de tirar el llac i enganxar les potes del darrere dels animals, una vegada cauen, l´han d´arrosegar i lligar-li les quatre. No ho van aconseguir, perque eren molt, però molt dolents (i molt joves!), pero entre el public dient-lis de tot, els 2 speakers que em feien recordar als millors comentaris d´Humor Amarillo, la gent amb els vestits de gala i la musica tradicional que envoltava la festa, va ser un dels millors moments del meu viatge! De gran vull ser un gaucho!

Gràcies L____y P____t!!!!!

El nordoest, la regió més tradicional de l´Argentina. Una de les mes pobres del pais, pero més autentiques i amb moltes, pero moltisimes opcions i atraccions per veure. Humauaca, Cafayate, el desert de Sal amb les seves piscines, la Quebrada de las Conchas, el Amfiteatro, Purmamarca.... i molts coses mes! (em falten moltes fotos que no he pogut aconseguir...llarga historia). No es que segueixi treballant en una agencia turistica, però aquesta àrea m´ha fascinat. Poc turisme, poblets de 4 carrers, sense esfaltar, cactus, molta sorra i pols amb els locals orgullosos dels seus vestits diaris i tradicionals que per nosaltres són de lo més exotics, menjar bonisim (les empanades argentines del nord són les més famoses)...tot preciós! Es palpa la cultura andina, com també es podria trobar a Bolivia i a Perú, inclus alguns també parlen quechua!

En el desert de Sal semblava que estava en un altre planeta, fins i tot vaig coneixer una dona extraterrestre gegant que es va enfadar amb mi i em volia trepitjar!

No vaig poder agafar el Tren de las Nubes ja que estava espatllat o aixo deien (l´altra versió es que l´havien sabotejat, algun especulador li havia tallat els frens!) pero vaig fer el mateix recorregut amb el meu nou i preferit mitja de transport public, el bus o colectivo com li diuen aqui.

Mai m´hagues imaginat que Argentina tenia aquests territoris... per una vegada (entre nosaltres i que no surti d´aqui)... gràcies Lonely Planet!

10+14 = Cordoba i Salta

10 hores... d´autobus (mare meva quins autobusos! lo mes comode de tot el viatge!) i arribada a Cordoba. La ciutat universitaria d´Argentina, per tant, on hi han més joves i més vida nocturna. No vaig poder gaudir-la, pero si que vaig anar a passejar per les zones universitaries on tothom beu el "mate". Com jo sóc jove i semblo un xaval (encara sóc "veinteanyero"!), deia que tambe estudiava a la universitat, vaig fer amics i em van convidar a aquesta infusió tan comuna en la societat argentina. També es la ciutat del pais on es pot veure més arquitectura colonial i milpintades del Che Guevara. En una epoca de la seva joventut, quan li van diagnosticar asma, el seu metge el va enviar a Villa Maria, un poblet vei, molt sec i àrid, on avui hi ha un museu d´on va viure. A Cordoba es poden veure mil pintades d´ell per tot arreu.

14 hores... d´autobus més des de Cordoba i... cap a Salta: la bonica ciutat del nord. Com meés vas pujant més vas veient les mescles de races, aqui, un alt percentatge és indigena. Cada cop m´apropo més a Bolivia i a Xile i sobretot a la part andina on la majoria dels poblats parlen el quechua, (com a Peru i Bolivia) l´idioma que utilitzaven els inques. Una ciutat ubicada estratègicament per comencar a fer excursions i descobrir nous paisatges naturals! A veure si ara que sóc universitari em faran descompte déstudiant... :P

No es que sigui comú en aquests indrets del nord, perque a Buenos Aires també. Garrafes de plastic, buides o plenes, a sobre els cotxes! (¿?). Em "picava" molt la curiositat fins que al final vaig descobrir perque ho feien, volen vendre el cotxe!!!! N´he vist de molst tipus, amb garrafa buida i escrit el preu o el telèfon, o una altre que no posa res, vol dir que el que ven el cotxe viu a la porta del davant d´on a aparcat! Publicitat argentina, boniiisima!

Buenos Aires...lo mas!

Despres que quasi em deporten a Costa Rica perque els simpatics americans sospitaven que era un traficant de drogues vaig arribar a Buenos Aires. Alli m´esperava el meu amic Mariano, un argenti que va viure 5 anys a Barcelona i que ara troba a faltar tant Catalunya que enganxa elements identificatius del pais al seu cotxe.

La ciutat, molt europea, te barris amb molt d'encant i cadascun d´ells amb la seva personalitat. Pero definitivament San Telmo es el ´exemple mes clar . Un barri on els argentins van lluitar amb els espanyols contra els britanics i despres de fe-los fora van creure amb les seves posibilitats i van acoseguir (uns anys despres) la independencia. Antiguitats, pintors, fosques cafeteries i tango, molt tango fan que aquesta zona, amb el seu turisme i botigues exclusives, sigui molt autentic-turistic com podria ser el Born de Barcelona.

El barri mes pintoresc podria ser La Boca, la zona del puerto donde vivian los trabajadores maritimos y que hoy en dia es el barrio obrero. "Conventillos", las residencias comunes de los que laburaban en la zona, y casas de colores. En su dia el pueblo no tenia dinero ni para pintar y pintaban los rostros de las casas con lo que les daban o podian comprar, un dia azul otro dia rojo, amarillo, etc...

Al lado se encuentra la Bombonera (mañana voy a un partido, re bueno!) la cancha de Boca Juniors el equipo mas groso de la ciudad. Un metegol si lo comparo con el Camp Nou, pero me copó que a pesar que los jugadores ganan fortuna, se puede respirar autentico futbol. La cancha es bastante pedorra pero se siente mucha pasion sin tener demasiados lujos, un futbol de la gente, un futbol para el pueblo y la doce que siempre acompaña al equipo supervisado por el dios de los dioses, Diego.

Unos dias por la capital junando porteños, morfando milanesas a la napolitana, facturas (pastas), parrillas, empanadas...

Me contaron que el acento argentino se pega mucho, a mi? No se lo creen ni ellos. ¡QUE PELOTUDOS!

Que Rica es la Costa!

Costa Rica, un dels paissos de centre america mes occidentalitzats gracies a l'influencia americana i europea. No te molts signes d'identitat, no tenen gaire cultura propia ja que els indigenes van ser bastant somisos amb els espanyols.
Lo que te i molt es una inmensa natura. Molts parcs naturals i platjes. Tant a la part del pacific com a la del carib les platjes acostumbren a ser fosques o negres ja que el pais es terra volcanica.
Tambe he pogut veure molts animals de folletos turistics que sempre he volgut veure. El tucan, el perezoso (com es en catala? mandros?), pero sobretot les tortugues. Vam tenir la sort de poder veure-les quan venen a posar els ous. Una caminata nocturna per la platja de 12 kms pero finalment em van veure 4! Un dels animals mes sabis, les famelles s'aparellen amb els mascle, amb mes d'un, guarden l'esperma de tots ells i despres ella escull el que li ha agradat mes. Venen a la sorra a posar els ous, normalment de 100 a 200 i nomes una de les cries sobreviu ja que pel cami es trobara amb molts deprededors. Quan son adultes i ja han procreat tornen al mateix lloc on van neixer per deixar els ous. Increible!
La gent i el seu Pura Vida fan que el pais sigui molt accessible. Des de les ones pels surferos al Pacific i els negres a ritme jamaica del carib fan que aquest pais sigui un bon lloc turistic per festa i descansar. Deixo el sol i la platja per refrescar-me una mica (espero que no sigui molt), menjar parrilladas i ballar tangos! Adeu Costa Rica... Hola Argentina!