A Shanghai de nou!

No es que trobi a faltar Asia (que tambe) ni que hagi tornat a la Xina... si no que vaig trobar una feina a traves d'un amic en un bar ambientat en la millor atmosfera d'una de les grans urbes del mon...benvinguts a Shanghai lil's!

He treballat destrangis durant un mes, recollint gots, posant alguna que altre copa i sobretot aguantant als borratxos. Un dels bars mes "chic" d'Auckland, on tothom pot fer el que li dongui la gana i no tanca fins que no marxa l'ultima persona. Seients de disseny, butaques antigues i destrossades, sofas amb coixins XXL, llar de foc, jardinet... punt de trobada pels artistes mes bohemis de la city i tambe els pijos mes pijos.

Russel el meu jefe i soci del bar, el gay mes "loca" que he vist mai i alcoholic (es veu dos ampolles de vi cada nit, com a minim!) anima, amb el seu estat a punt del comatilic, a tots, amb els seus numeros estel.lars quan la banda toca (veure video) que es dos vegades cada nit.

Un mes amb ells i encara que he tingut que aguantar les impertinencies dels "ninyatos pijos de turno" o de les senyores que es creuen deheses caigudes del cel, els trobare a faltar a tots i a cada un d'ells una mica (fins i tot em van fer un sopar de despedida!). Pero almenys ara podre dormir i portar una vida com deu mana. Un mes treballant es massa, per aixo necessito vacances...adeu Auckland...hola................. Fiji!!!!

Catadors barcelonins

Fa 2 mesos, a Australia, va contactar amb mi una barcelonina per demanar-me informacio d'allotjaments al desert. Com ella feia quasi el mateix viatge que jo vam intentar quedar pero per horaris, destinacions i transports va ser missio impossible fins...a NZ!

La Claudia m'ha vingut a visitar a Auckland i com aquestes jornades he tingut dies lliures hem anat a donar-nos una alegria... a catar vins a Waiheke!!!

Waiheke es una de les moltes illes que envolten Auckland, pero potser aquesta, es la mes chic de totes. Una illa molt verda amb boniques platges i refugi d'estiu pels residents de la city. No es famosa pels volcans, ni pels kiwis ni per El Senyor de los Anillos, si no pel seu vi. I alla estavem, 2 barcelonins catant vins i disfrutant d'un dia solejat amb molta calma!

Aixo si...3 dels 4 vins que vam catar eren... australians! I de ben segur que els gots eren Made in China...

Rotorua i les meravelles termals

Dies que no treballem i dies que aprofitem per viatjar!

El cubano, el paulista i jo vam anar a Rotorua a 4 hores al sud d'Auckland. Una petita ciutat arrelada als origens maoris. Centres culturals, restaurants i pobles tipics d'aquesta tribu. Per temps no vaig poder veure'n cap ja que ens vam dedicar exclusivament a lo mes espectacular d'aquesta regio, els volcans i les meravelles termals.

Tota la zona es volcanica, amb volcans encara no extingits, i es poden veure aigues termals i geisers. Per la nit vam anar a un bosc que no es veia res i al arribar trobem un riu termal on vam coneixer kiwis (gent de nova zellanda) banyant-se i que van deixar 4 espelmes. Quina sensacio! Molt fred pero calent a dins de l'aigua, amb milers d'estrelles sobre els nostre cap, sentint nomes el soroll de l'aigua... i no! no era cap festa gay!

Seguint explorant la zona vam anar a parar a wai-o-tapu (m'encantes aquests noms!), que vol dir aigua sagrada en maori. Craters derrumbats, piscines d'aigua i fang bullint i fumarades de vapor! A causa del sulfur, feia molta pudor, pero amb la reaccio quimica podies veure diferents colors de l'aigua, molt curios.

Dos dies i tornada a la city, com mes al sud, mes fred.... q no em passi res a l'illa sud!

Com una familia...

"El paulista"

Diogo,brasiler de 26 anys nascut a Sao Paulo. Es el llogater i responsable del pis. Ja fa 2 anys que viu a NZ, molt bona gent. Li encanta la cervessa i el seu menjar preferit es el BigMac.

"El coreano"

KT, nickname que sha posat perque el seu nom real es inpronunciable. 25 anys. Es el meu company d'habitacio que no veig mai, per tant es el millor company d'habitacio del mon! Silencios, s'aixeca dhora i va a dormir molt aviat. Durant el dia nomes fa que estudiar.

"Los Ingleses"

Daniel & Anna, parella de Londres, 24 i 20 anys respectivament. Viatgers pel mon, volen quedar-se molt de temps a NZ. Son els mes independents del pis, es tanquen a la seva habitacio i no surten. Ell porta els pantalons.

"El Cubano"

Jalil, america de 30 anys i de pares cubans. Es el mes gracios per com parla, 1 de 4 paraules que diu acaba en "-mente" i escriu els sms mes complicats que he llegit mai. Dorm al sofa i no te claus de casa. Sera el meu company de viatge pel mes seguent ja que anirem a l'illa sud junts.

"El catalan"

Des de els primers dies que em diuen el catalan, em fa molta gracia. Mai ens diem pels noms, sino per les nacionalitats. A la paret hi han fitxes de tots nosaltres i de tots els que han passat per alli. L'altre dia vaig fer una paella per a tots (em va sortir fatal) i va venir tot Auckland a tastar-la (fotos 5).

He fet bones amistats amb tots ells, sobretot amb el Paulista i el Cubano ja que treballen de nit com jo i quan acabem, quedem per beure i xerrar fins que surt el sol. Que romantic, oi?

Road Trip, dia 2 - La fi del mon

Seguiem pujant i conduint (ja soc un expert en conduir per l'altre costat i amb cotxe automatic), ens quedava molt poca benzina aixi que vam parar a l'ultima benzinera del nord, pero...sopresa! no en tenen!!! ens diuen que potser en 4 hores en tindran, pero que no ho poden assegurar. Aixi que seguim cap al nostre objectiu confiant que a la tornada hagi arribat.

Despres de camins de sorra, contemplar camps verds plens d'ovelles (es un paissatge molt irlandes), esperar que les vaques passin per la carretera, arribem a la punta, a Cape Reinga, on nomes hi ha un petit far de color blanc.

Em vaig quedar de pedre al veure com el mar de Tasmania i el mar del Pacific s'ajunten, xoquen entre si amb inmenses onades, el limit d'un pais, mar pels dos costats, molt de vent, es lo mes semblant a la fi del mon que he vist mai...increible!

Pels maoris, al morir, la teva anima empren un llarg viatge on arriba en aquest punt, on s'ajunten els dos mars, i com la forca es tant gran, les animes pujen cap al cel... potser la meva camara s'ho va prendre al peu de la lletra, ja que s'em va caure a terra i s'ha mort... espero que la seva anima no marxi gaire lluny i pugui resucitar! (no vaig poder fer fotos de com s'ajunten els dos mars, caxis!)

I si, al final hi havia benzina, clandestina i a preu d'or!

Road Trip, dia 1 - Viatge al nord

5 del mati, arribava de treballar, entro a casa i em trobo amb el Jalil, el company de pis que dorm al sofa, i em diu: compadre! te vienes manana al norte, he comprado un coche! Com soc un tio facil no m'ho penso dues vegades.

Amb mes de 2 dies ens proposem d'anar a la punta de l'illa, Cape Reinga, al limit del pais on els dos mars s'ajunten. Arribarem?

En Jalil es un noi america amb antecedents cubans, un noi molt divertit que crida quan parla, s'enrrolla, explicita i mesura al maxim les paraules que diu (com qualsevol cuba) i lo mes impressionant es que condueix amb les cames!!! (atencio foto 2, estava conduint!!!)

Vam passar per poblets de costa amb les seves casetes de fusta, mar de diferents colors (que si haguessim tingut mes diners haguessim anat a veure balenes, orques i dolfins), pastisseries pinturesques i l'esglesia mes antiga de tota NZ (foto 4), data nomes del 1826!!!! Quin pais tant jove!

Per estalviar i no perdre ni un minut (anavem a contra-rellotge) vam decidir dormir al cotxe, i la primera nit ho vam fer al costat d'unes cascades, es increible despertar-te a les 7 del mati sentint el soroll de l'aigua caient!

Whangarei, Paihia, Te Huia, Waiuku, Matamata, Motukauri, Kaitaia,...no em digueu que no molen els noms en maori!!! Cape Reinga, ara venim!

El dia a dia en una petita ciutat

Ja no pujo en elefant, no em faig fotos amb koales ni veig com mengen els cocodrils... el dia a dia a Auckland s'ha convertit en una convivencia mes rutinaria, visc la ciutat i despres de trobar feina en un restaurant perua i ara un pis per compartir, he descobert que tambe es poden fer moltes coses diferents (a part de veure kiwis que encara no he vist)!

Prendre un cubata amb un got de gel en un bar gelat a menys 5 graus de temperatura, caminar pels volcans de la zona o autoconvidar-se en una festa d'aniversari en el que sera el teu nou pis!

Tot es possible en aquesta petita ciutat de casetes de fusta tipicament angleses on cada dia m'hi sento mes a gust!

Kia Ora!

Kia Ora (hola en maori!)
El maori, la segona llengua oficial de Nova Zelanda despres del'angles, of course! Una llengua provinent del grup de la polinesia oriental, comparteix el mateix vocabulari que el taitia, el hawaia, o el samoa.

Van arribar a NZ cap l'any 1000 i fins el1820 que van arribar els anglesos va ser la llengua oficial. Com sempre va haver guerra, pero van oferir una debil resistencia i ja al 1860 l'angles es va imposar per tot el pais.

Vaig anar al museu d'Auckland, el millor lloc per coneixer una mica d'historia i sobretot per veure la cultura d'aquesta minoria. Grans totems simbolitzant aspectes de la terra, el cel, l'univers, el foc...i els mes extranys i divertits son els que ensenyen la llengua. Al arribar vaig veure una performance dels maoris, precioses dances (a lo hawaia) amb les faldilles de palla, moviments senuals i despres dances mes agresives com el haka (tambe l'utilitzen els jugadors de rugby abans del partit per intimidar als rivals), que acaben amb la llengua fora i la cara d'enrabiats. Utilitzaven aquest recurs per espantar i fer por als seus adversaris.

Ho vaig intentar, pero em sembla que amb la meva llengua europea, o si no em tatuo la cara o no em donen una llanca, no espantaria ni a una mosca! Que grans aquests maoris!!!
Haere Ra! (adeu!)

Acollidora Auckland

Mes lluny no podria anar! La Tierra Media...aix...vull dir Nova Zellanda, un pais encara mes jove que Australia, constituit per dos illes, L'illa Sur i l'illa Nord. Aquesta ultima, la mes poblada, es en la que estic jo, a Auckland: la ciutat economica del pais. Es la city i aixi ho demostra el seu sky line (atencio que es pot fer puenting des de la torre!(Foto 2). Llastima que sigui molt car!).

La gent d'Auckland semblen molt amables i m'hi sento molt a gust. Tot i que hi viuen 1.300.000 d'habitants, dels quals hi han europeus, polinesos (es la ciutat on n'hi viuen mes del mon), maoris, habitants de Fiji i Tonga (per la seva proximitat) i sobretot els nous amos delmon, els xinos!, no dona la sensacio d'una ciutat gran. Molta gent jove, molta diversitat i per ser Oceania, o sigui el cul del mon, molt d'ambient! (hi han bars-disco que tanquen a les 5!!!!).

Ciutat costera plena de ports i 46 volcans (extingits) repartits per tota l'area. El mes jove, el que va sorgir del mar ara fa 600 anys es el mes espectacular i es el que avui he visitat (foto 4 i 5).

Estic de couchsurfing (o com tambe s'anomena bytheface) a l'habitacio d'una residencia d'un nou amic franco-novazelandes i encara que dormo a terra amb un sac, m'hi trobo molt be. Parla espanyol i ja ha estat a Espanya (per tant no fa falta que li prepari tapes...buf!). El temps dira, pero tinc bones vibracions (i no son els volcans) en aquest pais. Ara a buscar mi tesoro, aix, vull dir...un allotjament per viure i una feina per fer veure que faig algo! Gollum,Gollum!!!!

Adeu en aborigen

Van arribar els europeus i ja la van liar. Dels no mes de 300.000 aborigens que vivien a Australia, van anar disminuint gracies a les malalties que l'home blanc va portar. Els hi van prendre les terres (ells no coneixien el terme de propietat ja que casa seva es la propia terra, son nomades) i van tenir que emigrar fins a altres terres per sentir-se discriminats. Fins fa 30 anys no han tingut els mateixos drets que un ciutada australia, molt trist!

A dia d'avui els aborigens amb 40.000 anys d'historia, sembla que no tinguin a on anar. Els veus deambulant pel carrer. Bebent alcohol i estirats pels parcs. Aquesta es l'imatge que tenia d'ells, ja que a les ciutats sempre em parlaven malament. Estant a diferents llocs del pais i parlant amb mes gent, el concepte ha canviat pero no gaire. El govern paga a les seves comunitats per la seva supervivencia i educacio (i aixi els tenen controlats) pero tambe els animen a treballar. En molts llocs de treball ells tenen preferencia. Com sempre hi ha gent per tot, i mentre uns no volen treballar perque no els hi dona la gana i es pasen tot el dia borratxos, d'altres si que ho fan, i tot i no integrar-se al 100% a la cultura australiana, fan un gran esforc.

Una llastima veurel's aixi (Alice Springs inclus vam veure baralles, entre ells), perque una cultura tan antiga podria enriquir molt aquest pais tant pobre en historia i identitat (l'art aborigen es una passada!).

Australia, la super illa continent m'ha decepcionat (potser pel contrast amb Asia i per la seva quietut) com sorpres (gratament) alhora. Em quedo amb els paissatges desertics de l'outback, flora tropical del nord, les llargues i verges platges de l'oest (no he estat a l'est que es on estan les millors), amb Sydney, una ciutat que al principi no em va agradar, pero ara, la veig amb altres ulls (conjuntament amb Melbourne, es la vidilla del pais), amb la gent que son molt amables i sobretot amb la gran naturalessa i fauna unica en el mon.

Adeu Australia...Hola Nova Zelanda!!!!