Caminant sobre volcans

Hi han coses que es recorden tota la vida? Tongariro es una d'elles!

Encara a l'illa nord, en un parc nacional, rodejat de 4 volcans, pots fer un trecking pel teu compte sense guia (sempre depenent del temps) de 17 kms. doncs alla estavem! Cubano el gripos i jo fent de senyor del semafor (que gran la meva jaqueta!).

Una de les coses mes maques que he vist de NZ! Anar pujant, veient vistes espectaculars, caminant contra el vent gelat i dinar en el cim d'un volca contemplant unes panoramiques increibles amb llacs de colors turquesa! Precios!

I pensar que fa una setmana estava torrant-me sota el sol de Fiji? I ara? Tocant neu en un volca a 1.800 metres d'alcada! Que gran es la natura!

The Old Church

No surtia a cap mapa, ningu ens havia dit que existia, cap guia en parlava...pero alli estava. Una senyal de carretera que deia "Historical Curch". Com teniem un viatge una mica monotom per carretera vam dir: perque no?

Per fora no era res de l'altre mon, semblava una esgelsia de juguet prefabricada. Com han de ser si totes son noves? aixi que vam entrar i..... sorpresa, sorpresa!!!!

Una esglesia transformada en un restaurant bar mega Chic! Basic ament es un bar de copes amb musica disco! Increible! i en una esgelsia!

Una esglesia molt antiga (be per ells ho es, nomes un segle), que la van fundar uns misioners. Tothom l'estimava molt ja que donaven de tot a la gent i era un lloc de reunio pel poble. La familia mes rica la va reformar durant decades fins fa 10 anys que uns homes de negoci la van comprar. Ara, han fet el mateix que abans! un punt de reunio pel poble on t'abasteixen de tot (pagant, of course!). Una sorpesa mes en aquest viatge.

I jo que em pensaven que els kiwis eren de lo mes sosos...

Alexander...el hobbit

Per fi! una de les coses que volia veure de NZ, i no em digueu "friki" peruqe vaig coneixer una parella que estava de lluna de mel i estava recorrent tots els sets de rodatge de la pelicula de El Senyor de los Anillos!...sic.

Al 1998 Peter Jackson va descobrir la granja d'un tal Alexander, un granjer ovi de la poblacio de Matamata, que tenia molt de terreny amb fantastiques vistes, prats ondulats, arbres gegants i un llac, tot el que va descriure Tolkien de Hobbiton!

Al 1999 va comencar la construccio del que seria per fi, Hobbiton, on viu el protagonista de El Senyor de los Anillos, pero per aixo van tenir que fer unes modificacions. L'armada noezelandesa va construir 1,5km de carretera, van plantar mes arbres i bolets, 400 persones treballaven cada dia (els granjers de l'Alexander nomes eren 15), si fins i tot al poble van obrir Mc Donald's, Subway's, Sushi Bars, supermercats europeus i asiatics...tot perque els pobrets actors, extres i demes no passessin gana.

El director va escollir 16 persones de la localitat de Matamata i aquestes van signar un contracte de confidencialitat, per tant no podien dir res ni al seus propis amics. I aixo que viuen en un poble, que tothom es coneix!!!! havien de mentir cada dia!

Durant cada mati abans de rodar, feien venir a l'armada a netejar les caques de les ovelles (n'hi ha centenars!) i el pobret Alexander anava amb els seus granjers i els seus gossos a apartar-les del grup cinematografic.

No vaig poder veure les cases tal i com es veuen a la pel.licula, estan en un estat molt basic, pero si es podia intuir com eren i veure un paissatge unic, creat especialment. No volen tocar-ho ja que dona molts diners (of course!) i perque l'any vinent es comencara a rodar la pel.licula de El Hobbit.

Avui en dia segueix sent la granja de l'Alexander, amb un aspecte esplendit, inclus ha obert una cafeteria que es diu "La Comarca"! I a sobre amb l'entrada t'obliguena veure com esquilen a les ovelles a veure si al final acabem comprant-ne una! Ni Peter Jackosn, ni els productors, ni New Line Cinema, aqui el mes llest ha estat ell! Tu si que saps... Alexander!!!!

sense paraules...(part 2)

............................................. .

sense paraules...(part 1)

................................................... .

Bula Fiji!

Mai hagues pensat trobar un couchsurfing a Fiji...pero si!

La Claudia ja ens estava esperant, a mi i al "cubano", a la casa. Una casa al camp, al costat de l'aeroport on nomes arribar ens van obsequiar amb un sopar abundant. Per suposat tot es gratuit, l'unic que l'Eddi ens va demanar es que li compressim dos ampolles de ron a l'aeroport ja que a l'illa es carissim! Una es per beure i l'altra per vendre. Pero no acaba aqui el negoci d'aquest individu ja que viu de la venda de maria, el tio, es conegut en tota l'illa i mes enlla!

Despres de coneixer molt poc Nadi, ciutat sense cap encant i d'on tot turista surt per navegar cap a les illes, vam comprar el Bula Pass, un tiquet que et serveix per anar saltant d'illa en illa. Al llarg d'aquests dies hem conegut 5 illes amb un encant especial cadascuna d'elles (menys la primera que era babylandia).

El que mes m'ha extranyat i agradat de Fiji es el poc desenvolupament turistic que hi ha. En cada illa hi ha un o dos resorts a preus molt economics per les butxaques europees i RES MES! No hi ha botigues de souvenirs, no hi ha supermercats, no hi ha carrers, no hi han edificis...nomes platjes blanques llarguisimes (hi havia una illa que podies recorre-la en 15 minuts per la sorra), palmeres i selva, aigues de diferents tons de blaus i verds per fer el millor snorkel i submarinisme (que tambe vaig fer!)... vaja.... el paradis! I lo millor, en cada desembarcament ja teniem als fijians amb la guitarreta cantant-nos una canco i saludant-los amb l'omniprescent "Bula!" (hola, benvingut).

6 dies increibles, gaudint del, com diuen ells..., Fiji time! (no estres!)

A Shanghai de nou!

No es que trobi a faltar Asia (que tambe) ni que hagi tornat a la Xina... si no que vaig trobar una feina a traves d'un amic en un bar ambientat en la millor atmosfera d'una de les grans urbes del mon...benvinguts a Shanghai lil's!

He treballat destrangis durant un mes, recollint gots, posant alguna que altre copa i sobretot aguantant als borratxos. Un dels bars mes "chic" d'Auckland, on tothom pot fer el que li dongui la gana i no tanca fins que no marxa l'ultima persona. Seients de disseny, butaques antigues i destrossades, sofas amb coixins XXL, llar de foc, jardinet... punt de trobada pels artistes mes bohemis de la city i tambe els pijos mes pijos.

Russel el meu jefe i soci del bar, el gay mes "loca" que he vist mai i alcoholic (es veu dos ampolles de vi cada nit, com a minim!) anima, amb el seu estat a punt del comatilic, a tots, amb els seus numeros estel.lars quan la banda toca (veure video) que es dos vegades cada nit.

Un mes amb ells i encara que he tingut que aguantar les impertinencies dels "ninyatos pijos de turno" o de les senyores que es creuen deheses caigudes del cel, els trobare a faltar a tots i a cada un d'ells una mica (fins i tot em van fer un sopar de despedida!). Pero almenys ara podre dormir i portar una vida com deu mana. Un mes treballant es massa, per aixo necessito vacances...adeu Auckland...hola................. Fiji!!!!

Catadors barcelonins

Fa 2 mesos, a Australia, va contactar amb mi una barcelonina per demanar-me informacio d'allotjaments al desert. Com ella feia quasi el mateix viatge que jo vam intentar quedar pero per horaris, destinacions i transports va ser missio impossible fins...a NZ!

La Claudia m'ha vingut a visitar a Auckland i com aquestes jornades he tingut dies lliures hem anat a donar-nos una alegria... a catar vins a Waiheke!!!

Waiheke es una de les moltes illes que envolten Auckland, pero potser aquesta, es la mes chic de totes. Una illa molt verda amb boniques platges i refugi d'estiu pels residents de la city. No es famosa pels volcans, ni pels kiwis ni per El Senyor de los Anillos, si no pel seu vi. I alla estavem, 2 barcelonins catant vins i disfrutant d'un dia solejat amb molta calma!

Aixo si...3 dels 4 vins que vam catar eren... australians! I de ben segur que els gots eren Made in China...

Rotorua i les meravelles termals

Dies que no treballem i dies que aprofitem per viatjar!

El cubano, el paulista i jo vam anar a Rotorua a 4 hores al sud d'Auckland. Una petita ciutat arrelada als origens maoris. Centres culturals, restaurants i pobles tipics d'aquesta tribu. Per temps no vaig poder veure'n cap ja que ens vam dedicar exclusivament a lo mes espectacular d'aquesta regio, els volcans i les meravelles termals.

Tota la zona es volcanica, amb volcans encara no extingits, i es poden veure aigues termals i geisers. Per la nit vam anar a un bosc que no es veia res i al arribar trobem un riu termal on vam coneixer kiwis (gent de nova zellanda) banyant-se i que van deixar 4 espelmes. Quina sensacio! Molt fred pero calent a dins de l'aigua, amb milers d'estrelles sobre els nostre cap, sentint nomes el soroll de l'aigua... i no! no era cap festa gay!

Seguint explorant la zona vam anar a parar a wai-o-tapu (m'encantes aquests noms!), que vol dir aigua sagrada en maori. Craters derrumbats, piscines d'aigua i fang bullint i fumarades de vapor! A causa del sulfur, feia molta pudor, pero amb la reaccio quimica podies veure diferents colors de l'aigua, molt curios.

Dos dies i tornada a la city, com mes al sud, mes fred.... q no em passi res a l'illa sud!

Com una familia...

"El paulista"

Diogo,brasiler de 26 anys nascut a Sao Paulo. Es el llogater i responsable del pis. Ja fa 2 anys que viu a NZ, molt bona gent. Li encanta la cervessa i el seu menjar preferit es el BigMac.

"El coreano"

KT, nickname que sha posat perque el seu nom real es inpronunciable. 25 anys. Es el meu company d'habitacio que no veig mai, per tant es el millor company d'habitacio del mon! Silencios, s'aixeca dhora i va a dormir molt aviat. Durant el dia nomes fa que estudiar.

"Los Ingleses"

Daniel & Anna, parella de Londres, 24 i 20 anys respectivament. Viatgers pel mon, volen quedar-se molt de temps a NZ. Son els mes independents del pis, es tanquen a la seva habitacio i no surten. Ell porta els pantalons.

"El Cubano"

Jalil, america de 30 anys i de pares cubans. Es el mes gracios per com parla, 1 de 4 paraules que diu acaba en "-mente" i escriu els sms mes complicats que he llegit mai. Dorm al sofa i no te claus de casa. Sera el meu company de viatge pel mes seguent ja que anirem a l'illa sud junts.

"El catalan"

Des de els primers dies que em diuen el catalan, em fa molta gracia. Mai ens diem pels noms, sino per les nacionalitats. A la paret hi han fitxes de tots nosaltres i de tots els que han passat per alli. L'altre dia vaig fer una paella per a tots (em va sortir fatal) i va venir tot Auckland a tastar-la (fotos 5).

He fet bones amistats amb tots ells, sobretot amb el Paulista i el Cubano ja que treballen de nit com jo i quan acabem, quedem per beure i xerrar fins que surt el sol. Que romantic, oi?