San Francisco puja i baixa

Com no tinc molt de temps (els mesos s'acaben molt rapid!) vaig agafar una maquina del temps en forma d'avio: vaig sortir de Sydney ales 13 del migdia del 2 de juliol i al cap d'unes 16 hores, vaig arribar a San Francisco a les 10 del mati del mateix dia!!!!

1770, tenia que ser un catala, Gaspart de Portola (Encara no us heu comprat el Seny i Rauxa???!!!!...) va descobrir la badia que seria la de San Francisco.

San Francisco, amb una poblacio de poc mes de 700.000 habitants es (o diuen) una de les ciutats mes maques dels Estats Units. Es famosa pels seu moviment hippie dels anys 60 i per la llibertat de drets dels gays. Molt cosmopolita, el 20 % son d'origen xines i el 12% hispa! I te un clima molt agradable tot l'any (com m'agrada California!).

Nomes arribar i per no caure amb la son ni el cansament vaig comprar-me un autentic hot dog perque em dones energies per pujar i baixar pels carrers tant empinats. Quina pendent! com per perdre les caniques!

Dia cansat i introductori per veure l'ambient de la city, musica pels carrers, banderes americanes que ni faltin, la famosa preso d'Alcatraz o la Roca i tranvies pujant i baixant.

Com es nota que ja estem al juliol, mhe trobat una pila de espanyols en l'inici de les seves vacances. M'hi haure de acostumar!

El sud i ens veiem!

Un llac envoltat de muntanyes blanques... illa sud! Glaciars, icebergs i la lluna plena reflexant l'aigua congelada... illa sud! Bal.lenes, dofins, foques, pinguins i kiwis... illa sud! Esports d'aventura, esqui, treckings i escalada...illa sud! Tot aixo i mes ho pots trobar en aquesta petita illa a l'altra punta del mon.

Nova Zelanda nomes te 4 milions d'habitants i en l'illa sud nomes hi viu 1 milio! La resta l'ha ocupa la naturalesa. Lo millor de tot es que pots visitar un parc nacional, llac o qualsevol indret i no trobes a ningu. Ho veus d'una altra manera, molt mes autentic. El fet de viatjar a finals de tardor i principi d'hivern, et dona una seguretat de no trobar llocs massificats de turistes.

Un pais, precios, molt jove i sobretot amb molta gent jove! Tant l'illa nord com la sud ofereixen mil espectacles naturals o Wellington, la capital o Auckland, una ciutat molt cosmopolita on m'he sentit com a casa i he fet grans amics. En pocs dies toca continuar l'aventura i deixo als kiwis borratxos per trobar-me als homes pilota i menja-hamburgueses i les dones esculturals de California! Si em trobo al Brandon de "Senacion de vivir" li caura una colleja per tots aquells anys aguantant aquella caiguda d'ulls de bon nen... Adeu NZ...hola Estats Units!

El mite de NZ

Tothom els coneix pero ningu els ha vist, estan a les monedes del pais i tothom parla d'ells pero ningu els ha vist! pel carrers, botigues, als hotels, estan per tot arreu pero... ningu els ha vist!!!!

Per la carretera esta ple de cartells d'advertencia, zona kiwi, precaucio, perill, etc... pero no, mai els veiem. Comencava a pensar que era una llegenda que s'havien inventat els locals, un mite que anava creixent generacio darrera generacio... La figura del kiwi (nom maori que significa que no pot volar) es la d'un ocell omnibor, menjen insectes i qualsevol invertebrat. Son animals molt timids que nomes surten per la nit. Tenen un bec enorme i un sentit de l'olfacte molt gran gracies a uns bigotis llarguissims. N'hi ha de moltes mides pero el mes gran no arriba al tamany d'una gallina.

Els meus coneguts i amics no creuen amb la seva existencia, pero jo no podia pensar igual, jo havia de veure aquest animal tant curios! Passant per un poble molt petit en el cul del cul del cul del mon, vaig veure un centre d'animals autoctons. Hi vaig entrar i per fi i despres de molt de temps alla estaven, m'estaven esperant! En una sala molt fosca on no deixaven fer fotos (un altre motiu per fer gran la llegenda, no volen que cap imatge espatlli tot lo que han creat!) i menys amb flaix (pobrets, despres dels flaixos que els hi vaig tirar ja deuen estar extingits!) vaig aconseguir la meva gran tasca! Retratar-los i fer realitat el mite kiwi!

Un animal molt curios, molt lleig, pero encantador, extrany i divertit,pero al final si! Tot i que negare la seva existencia, els magnificare i dire que mai, que mai he vist un kiwi...

Glaciar no es nomes un bar

A on es el lloc on pots veure qualsevol cosa que ha "parit" la mare naturalesa? L'illa sud de NZ!

Que es un gruix de gel compacte a la superficie de la terra ...un glaciar!!!!

Tremenda excursio que vam fer. Com es un pel perillos, necessites equip i un guia per caminar, escalar i rossegar-te per alla. Lo mes interessant es que no hi havia un cami establert, si no que el guia amb el seu pic anava fent esglaons per recorrer camins per tots nosaltres.

Va haver moments de tot, fins i tot ells no sabien com arribar a un punt fins que van trobar una cova nova i ens van endinsar per alli (no recomenable per gent que pateix claustrofobia). Hi havia moments que estavem a mes de 80 metres de la superficie de la terra. Precioses coves de gel blau, semblava que l'haguessin posat alla per fer la foto! Camins estrets i tots ben junts per no perdrens...pero com volen que em perdi amb aquest anorak tant discret que porto!!! Si es cert que la muralla xina es veu des de la lluna segur que tambe em poden veure a mi!

El rei de Wellington

Despres de passar dos agradables dies a la capital del pais, Wellington, i abans d' agafar el ferry cap a l'illa del sud, vam decidir anar a la punta de l'illa. Alla es poden veure lleons marins (ojo, no confondre amb foques! ni tampoc amb alguna noia britanica menja fish and chips amb faldilla curta a 5 graus sota cero anant a un pub) al seu habitat natural...o sigui sense fotre res i prenent el sol!

Com som de naturalesa curiosa i a sobre inquiets vam voler tocar-los. Que ens podrien fer aquells animals tant simpatics? si fins i tot canten i juguen a la pilota al zoo! Com em tenien enganyat! Mentres ens acostavem ja van comencar a obrir el sulls i el mascle (el mes gran de tots) ens vigilava.

De seguida l'animal comencava a cridar i a atacar-nos! Quina mala llet! En fi, no vam aconseguir el nostre repte, pero vam poder veure en plena natura aquest animal. Si el lleo es el rei de la selva, el lleo mari es el rei del sud del nort! El rei de Wellington!

Caminant sobre volcans

Hi han coses que es recorden tota la vida? Tongariro es una d'elles!

Encara a l'illa nord, en un parc nacional, rodejat de 4 volcans, pots fer un trecking pel teu compte sense guia (sempre depenent del temps) de 17 kms. doncs alla estavem! Cubano el gripos i jo fent de senyor del semafor (que gran la meva jaqueta!).

Una de les coses mes maques que he vist de NZ! Anar pujant, veient vistes espectaculars, caminant contra el vent gelat i dinar en el cim d'un volca contemplant unes panoramiques increibles amb llacs de colors turquesa! Precios!

I pensar que fa una setmana estava torrant-me sota el sol de Fiji? I ara? Tocant neu en un volca a 1.800 metres d'alcada! Que gran es la natura!

The Old Church

No surtia a cap mapa, ningu ens havia dit que existia, cap guia en parlava...pero alli estava. Una senyal de carretera que deia "Historical Curch". Com teniem un viatge una mica monotom per carretera vam dir: perque no?

Per fora no era res de l'altre mon, semblava una esgelsia de juguet prefabricada. Com han de ser si totes son noves? aixi que vam entrar i..... sorpresa, sorpresa!!!!

Una esglesia transformada en un restaurant bar mega Chic! Basic ament es un bar de copes amb musica disco! Increible! i en una esgelsia!

Una esglesia molt antiga (be per ells ho es, nomes un segle), que la van fundar uns misioners. Tothom l'estimava molt ja que donaven de tot a la gent i era un lloc de reunio pel poble. La familia mes rica la va reformar durant decades fins fa 10 anys que uns homes de negoci la van comprar. Ara, han fet el mateix que abans! un punt de reunio pel poble on t'abasteixen de tot (pagant, of course!). Una sorpesa mes en aquest viatge.

I jo que em pensaven que els kiwis eren de lo mes sosos...

Alexander...el hobbit

Per fi! una de les coses que volia veure de NZ, i no em digueu "friki" peruqe vaig coneixer una parella que estava de lluna de mel i estava recorrent tots els sets de rodatge de la pelicula de El Senyor de los Anillos!...sic.

Al 1998 Peter Jackson va descobrir la granja d'un tal Alexander, un granjer ovi de la poblacio de Matamata, que tenia molt de terreny amb fantastiques vistes, prats ondulats, arbres gegants i un llac, tot el que va descriure Tolkien de Hobbiton!

Al 1999 va comencar la construccio del que seria per fi, Hobbiton, on viu el protagonista de El Senyor de los Anillos, pero per aixo van tenir que fer unes modificacions. L'armada noezelandesa va construir 1,5km de carretera, van plantar mes arbres i bolets, 400 persones treballaven cada dia (els granjers de l'Alexander nomes eren 15), si fins i tot al poble van obrir Mc Donald's, Subway's, Sushi Bars, supermercats europeus i asiatics...tot perque els pobrets actors, extres i demes no passessin gana.

El director va escollir 16 persones de la localitat de Matamata i aquestes van signar un contracte de confidencialitat, per tant no podien dir res ni al seus propis amics. I aixo que viuen en un poble, que tothom es coneix!!!! havien de mentir cada dia!

Durant cada mati abans de rodar, feien venir a l'armada a netejar les caques de les ovelles (n'hi ha centenars!) i el pobret Alexander anava amb els seus granjers i els seus gossos a apartar-les del grup cinematografic.

No vaig poder veure les cases tal i com es veuen a la pel.licula, estan en un estat molt basic, pero si es podia intuir com eren i veure un paissatge unic, creat especialment. No volen tocar-ho ja que dona molts diners (of course!) i perque l'any vinent es comencara a rodar la pel.licula de El Hobbit.

Avui en dia segueix sent la granja de l'Alexander, amb un aspecte esplendit, inclus ha obert una cafeteria que es diu "La Comarca"! I a sobre amb l'entrada t'obliguena veure com esquilen a les ovelles a veure si al final acabem comprant-ne una! Ni Peter Jackosn, ni els productors, ni New Line Cinema, aqui el mes llest ha estat ell! Tu si que saps... Alexander!!!!