viernes, 11 de julio de 2008

Para Jon (de San Diego?)






Apreciado y amigo Jon,

despues de 3 horas de tren desde LA (por cierto, muy puntuales los Amtrak!) he estado pensando que finalmente y a mi pesar no me llevare a nuestra orca Ulyses que teneis desde hace 14 anyos en vuestro Sea world, no se si aun vive y no tengo espacio en mi mochila!

Bonita ciudad la tuya, precioso el downtown (mucho ambiente!), tremendo Port Aventura seccion Mexico...aix quiero decir el Old Town y encantador Disneyworld...aix, quiero decir el Sea Village! Es que me tienes que explicar que hace un carruaje de la Cenicienta alli!!!!. No sabia que teniais tantas bases militares ni tampoco a las mujeres mas bonitas de toda California! Solo he podido disfrutar uyn dia y me he quedado con ganas de mas.

He estado investigando sobre tu origen ya que con tu acento no me creo que seas de aqui... he preguntado a los locales sobre la saga Dimsdale, por Jon o hasta por Jonathan! Pero nadie sabia nada! Hasta que volviendo a mi hostel, en el centro, me he encontrado una mujer del tarot y me ha sacado 3 cartas...una con un dibujo de un Bar, otra con un Cielo y la ultima con una Ola de mar! Por fin tenia la respuesta. Por eso nadie te entiende cuando hablas en ingles, por eso tienes ese acento tan raro cuando hablas castellano......ya se el porque, ahora lo se! eres de BarCelOna, collons!!!!!

Adeu California, hola Mexico lindo y chingon!!!!

PD> Me guardo las playas para cuando te venga a visitar en un futuro!

miércoles, 9 de julio de 2008

LA: welcome to the jungle!







































No es una ciutat maca, ni molt menys. Tot i que te museus brutals com el Getty o barris comercials a lo Disneyworld com The Grove, LA no te cap encant ni raco especial per fer fotos. Pero LA son moltes altres coses...

Beverly Hills: buscant i buscant no vaig trobar el Brandon de Sensacion de Vivir per donar-li una colleja, tampoc vaig poder felicitar al meu amic Brad i l'Angi pels bessons, pero vaig poder veure les fabuloses i majestuoses mansions... encara que...aqui no hi viuen els famosos...aqui nomes hi viuen mexicans!!!! L'unic ser huma que vaig veure en aquesta area eren els jardiners, lampistes i com no, tots son...mexicans!!!

Hollywood Boulevard: es nomes un carrer i molt curt on a cada pas vas trepitjant una estrella de famosos. Depen de com es digui trepitjes mes fort...jejeje... Al teatre xino hi han les emprentes de les mans i els peus, tambe de famosos, envoltat de gent quaretona i panxuda (sic) disfressada de Batman, Marylin i Supergirl... Si pujes al Kodak Theatre (que es on fan la cerimonia dels oscars) pots veure a la muntanya les lletres de HOLLYWOOD, que la veritat me les imaginava molt mes grans. El que si em va agradar van ser les festes d'aquest barri, dos nits vaig sortir i al anar amb gent local em van introduir en lo mes chic i mes in de la city (i jo amb les meves bambes).

Malibu, Santa Monica, i sobretot... Venice beach! No son platjes destacables pero lo que et pots trobar es la fauna mes excentrica de California! Un passeig maritim ple de primes palmeres, botigues de tattoos, piercings, homes inflats megacatxes amb tangues de la bandera americana, dones lluint la silicona a cada pas que donen, punks, moteros, ridiculs gossets vestits, gent mega hortera passejant, skaters y patinadors, bicis imposibles.... aqui ningu fa el ridicul perque tot es ridicul! Passejar per a qui es no deixar de fer fotos perque son megaexcentrics! Molt divertit!
Miriam, la germana del "cubano" de NZ, m'ha fet de guia i avui vinc de veure la seva obra (es actriu) a la premier! m'ha encantat!!! A veure si es fa famosa i en poc temps em convida als oscars...

California dream






















Amb 38 milions d'habitants (com tot Espanya!), California es considerat l'estat mes poblat dels Estats Units. Per integrar-me a la cultura americana, el 4 de juliol, vaig anar amb l'Antonio, un amic, a veure l'esport mes divertit i entretingut que he vist mai i que molts sabeu que soc un aferrim fan...el beisbol! Amb una petita bandera americana i un hot dog ben olios i carregat ja estava preparat per animar als Giants (l'equip de SF) contra els Dodgers (l'equip de LA), era el gran derbi! Molt bon ambient! Alla el partit es el que menys importa! la gent cridant, ballant, menjant i aixecant la bandera! Despres de 10 tequiles, el cunyat de l'Antonio em va regalar la samarreta dels Giants! Quina gran familia!


En el hostel vaig coneixer a un israeli, un italia i a una francesa, tots plegats vam decidir llogar un cotxe i baixar per la costa fins arribar a LA. Tres dies amb molta calma i veient lo bonica que es California. Santa Cruz, Monterey, Carmel i Santa Barbara ens van deleitar amb aquest mix de cultura americana i mexicana, arquitectura de colors amb cases de fusta a lo far west.


Los Angeles, preparat que ja soc aqui! Let's go Giants!!!!!!




miércoles, 2 de julio de 2008

San Francisco puja i baixa











Com no tinc molt de temps (els mesos s'acaben molt rapid!) vaig agafar una maquina del temps en forma d'avio: vaig sortir de Sydney ales 13 del migdia del 2 de juliol i al cap d'unes 16 hores, vaig arribar a San Francisco a les 10 del mati del mateix dia!!!!

1770, tenia que ser un catala, Gaspart de Portola (Encara no us heu comprat el Seny i Rauxa???!!!!...) va descobrir la badia que seria la de San Francisco.

San Francisco, amb una poblacio de poc mes de 700.000 habitants es (o diuen) una de les ciutats mes maques dels Estats Units. Es famosa pels seu moviment hippie dels anys 60 i per la llibertat de drets dels gays. Molt cosmopolita, el 20 % son d'origen xines i el 12% hispa! I te un clima molt agradable tot l'any (com m'agrada California!).

Nomes arribar i per no caure amb la son ni el cansament vaig comprar-me un autentic hot dog perque em dones energies per pujar i baixar pels carrers tant empinats. Quina pendent! com per perdre les caniques!

Dia cansat i introductori per veure l'ambient de la city, musica pels carrers, banderes americanes que ni faltin, la famosa preso d'Alcatraz o la Roca i tranvies pujant i baixant.

Com es nota que ja estem al juliol, mhe trobat una pila de espanyols en l'inici de les seves vacances. M'hi haure de acostumar!

martes, 24 de junio de 2008

El sud i ens veiem!












































Un llac envoltat de muntanyes blanques... illa sud! Glaciars, icebergs i la lluna plena reflexant l'aigua congelada... illa sud! Bal.lenes, dofins, foques, pinguins i kiwis... illa sud! Esports d'aventura, esqui, treckings i escalada...illa sud! Tot aixo i mes ho pots trobar en aquesta petita illa a l'altra punta del mon.

Nova Zelanda nomes te 4 milions d'habitants i en l'illa sud nomes hi viu 1 milio! La resta l'ha ocupa la naturalesa. Lo millor de tot es que pots visitar un parc nacional, llac o qualsevol indret i no trobes a ningu. Ho veus d'una altra manera, molt mes autentic. El fet de viatjar a finals de tardor i principi d'hivern, et dona una seguretat de no trobar llocs massificats de turistes.

Un pais, precios, molt jove i sobretot amb molta gent jove! Tant l'illa nord com la sud ofereixen mil espectacles naturals o Wellington, la capital o Auckland, una ciutat molt cosmopolita on m'he sentit com a casa i he fet grans amics. En pocs dies toca continuar l'aventura i deixo als kiwis borratxos per trobar-me als homes pilota i menja-hamburgueses i les dones esculturals de California! Si em trobo al Brandon de "Senacion de vivir" li caura una colleja per tots aquells anys aguantant aquella caiguda d'ulls de bon nen... Adeu NZ...hola Estats Units!