"El lado brasileño es como una foto y la parte argentina es como estar dentro la foto".
Aixó es el que em va dir un local d´Iguazú i tenia tota la raó...
Una de les coses més impresionants que he vist a la meva vida han estat aquestes catarates, la part brasilenya (samarreta groga) es pot veure la millor panoràmica, nombroses cascades camuflades amb la vegetació i la selva. I la part argentina (samarreta blanca) on quasi les pots tocar, és el punt on pots comprovar la increible força de l´aigua. Una passada!
Aqui s´acaba el blog d´aquest viatge. Torno a Buenos Aires amb el cubano (ojo al seu nou look!), gaudir dels últims dies amb els amics argentins per després tornar a casa, a Barcelona. Ha estat un viatge GENIAL on he conegut i après algunes coses com que al Japó no només es menja sushi, els xinos no son tant guarros com em pensava, ho son mes!, que les noies tailandeses de vegades tenen "sorpresa", que la capital de Cambodia es Phom Phen, que el koala és l´animal més inútil de la Terra, que els kiwis no existeixen, que les millors postes de sol estan a Fiji, que el beisbol no és un esport tant avorrit si beus cervessa i menjes un hot dog xxl, que els mexicans si no llegeixen se aBURREN, que a Panamà habiten clons dels meus amics de Barcelona o que San Jose és la capital més lletja i que Argentina és recopada... però sobretot he conegut a molta gent i he fet molts bons amics per tot arreu, ara necessitaré tornar a fer la volta al mon per tornar-los a veure!
I a tots els que heu volgut compartir una mica d´aquesta aventura amb mi... MOLTES GRÀCIES!
Mama, ves preparant el pa amb tomàquet i pernil ibèric que ja vinc!
17 comentarios:
Ai nen, m'he emocionat i tot amb les teves paraules!!! estàs emocionat d'acabar el viatge, es normal, pero imagino que tambe tens una mica de ganes de tornar i retrovar-nos tots....
Be, deixo el cantó sentimental... quina passada les catarates, ja em van impresionar quan vam veure les fotos dels papes, son precioses, imagino el soroll!!!
Que fort el look del Jalil, perque ho ha fet? es una promesa, ha perdut una aposta o algo aixi?jajaj, el noi sembla molt divertit i bon tio.... segur que el retrovaras a ell i a molts altres....
Petonets molt forts, bon viatge i fins dimarts!!!!!!
Sister
YEAHHHH, GUAU !IMPRESIONANT!!!. BON VIATGE DE TORNADA. I ENS VEIEM, NO SE SI A BCN, MADRID, O A QUALSEVOL PART DEL MON PERQUÈ SET POT TROBAR A QUALSEVOL PUNT.
UNA ABRAÇADA I JA SAPS PETONETS EL CULETE PELUDET.
Tigreeeeeeee, com sempre les fotos increibles però m'ha sorprés més el nou look del cubanu que Iguazú! jua jua jua, ai com el trobaràs a faltar, amb els seus shows, you know what I mean...
Cuida´t i fins aviat! I ja saps que tinc feina per a tu...
Petons de la cosineta!
Amic, vas a fer la volta al món i no et dignes a fer una paradeta a Madrid!!! Viatger de pacotilla que estàs fet! Abraçada i ens veiem aviat! Ets un crack. Ets el PA.
Eric
Welcome home :)
(yo tb me he emocionado)
B
Markyyyyy!! A mi tmb m'has emocionat, ja sé que sent jo això és fàcil, però és q dsps de seguir-te cada dia des d'akí.. em fa penita que acabi el blog, era una rutina! Perooooooooooooo... ja et tornem a tenir! Yeeeeeeesss!! :)
Les fotos precioses, increïble aquest lloc..! Un bon final per acabar l'aventura! I quantes coses tindràs per explikar, i quantes coses hem après amb tu! D'alguna manera, hem fet la volta al món amb tu!
Bueno paro q m'enrollo! Bon viatge wapitooooooo!!! Kiero fiesta yaaaaaa!!
Mil petons!
S*
Comassss!!Quin crack estàs fet, xaval, t'haurem de baixar els fums o algo quan tornis...Ara, això de que el blog s'acaba ni t'ho pensis, eh? Aquell moment a la feina de dir "Anem a veure què fa el Marc" no ens ho pots treure company! Continua el blog des de Barna "ara vaig a comprar", "ara vaig a la feina" i fes fotos dels cotxes o al metro. Ahir vaig veure el Jon, s'ha de montar Ravaleada ja!!! Un viatge espectacular, gràcies per deixar-nos acompanyar-te!
Hola!!
J s´acaba el viatge.Ara tornaràs a la vida normal encara que aquí sempre hi han sorpreses!! A veure como ho faràs per seleccionar aquestes milers de fotos,Nosaltres t´esperem amb emociò i moltes ganes!!
Que la tornada sigui molt bona.
Una abraçada i fins demà passat germanet!!!
Ferran
MARC ja falta molt poc per retrovar-nos...!!!
Al marxar va semblar que el teu viatge seria molt llarg i teniem molta tristesa però la veritat es que ens ha passat volant...
Gràcies a Internet el món s'ha fet petit i ens ha facilitat veure't quasi a diari , parlar amb tu i poder anar seguint i disfrutant de tots els paisos amb fotos i comentaris curiosos plens d'ironia i bon humor que et caracteritsa i ...un milió de gràcies a tots/es amics i amigues (que veiem que son molts i moltes) que l'heu anat seguint, també viatjant i que li heu donat suport, alegria, carinyo i molta "canya" desde aqui en aquesta aventura arreu del món de 310 dies...!!!!!
Bon viatge, molts petons i fins dimarts que ja falta poc...!!!
Els papes d'en Marc "El rodamón"
Senyor!!
Quina traca final. Molt maco el lloc i molt maques les ultimes paraules. Espero que el vaitge de tornada vagi molt be, que suposo que el deus estar fent ara mateix.
Daqui un mes fem una birra. Una abracada ben forta, ara si, des de laltra punta del mon.
ComaSSSS
Tinc un nus a la gola.
LopeSSSS
Doncs a mi em fot un pal terrible que tornis, ara quan estigui a la feina aburrit qué miro, eh?
Es que no pensem en els altres!
Tot té un final, que és el principi de una altra cosa, i així s'acaba el viatge i comença l'etapa de "pues a l'argentina hi ha aixó", "a la xina no se quantos", i repelencies vàries...
...Espero que quan ens veiem no t'hagis cansat d'explicar-ho tot!
(menys de 15 dies, mosquit!)
Marc.
Te espero desesperadamente calient y tan mojada como las cataratas de Iguazu.
Monica y yo estamos preparando una recepción muy especial que si todo va bien la empezaríamos en el aeropuerto si es que me dices que día llegas y a que hora.
Tus dos ninfas las que te van a invitar a comer marisco hasta que te jartes.
Sandra C.
Monica
CIAO AMICO
Sembla qeu arriva el finale del tuo viaggio per il mondo mondiale.
Bennes solamente di comentarte que a estato un gran piacere di disfrutar siemme a te tutti questa gran aventura, sonno con gran emocionne di pensare que el mercoledi 10 de setembre noi andiammo a facer una batalla nocturna per la Barcelona e per tutti il locale que tu tanto te piace.
Ce grandioso di veder que los tuos papas e la sua emocion al ritrova el filio prodigo que ritorna a la casa, per tuta la tua familia tanti auguri de felicita.
Duoppo de 10 meses di escrivirte en italianno e faciendo vedera a tanti personas que sonno il tuo amico Luigi con tanti diuverse parsonalitta, debo di fare al mondo un descubrimiento.
COLLONS AMICS DESPRES DE 10 MESOS OS COMUNICO QUE SOC TAN INTALIA COM EL PA AMB TOMAQUET, QUE FINALMENT QUE ARA EL MARC JA TORNA, DEIXO DE COSTAT AQUEST PERSONATGE PER DIR-VOS QUE SOC EN LLUIS, DONS EL FET DE PENSA COM S' ESCRIUEN LES PARAULES EN ITALIA M' HA PORTAT COM ES DIU AQUI, DE CUL DONS A MI EL QUE S' EM DONA BE SON LES iTALIANES (CATALANES BRITANIQUES,FRANCESES, SUEQUES ETC) I TOT ALLO QUE SIGUI DEL GENERE FEMENI, TINGUI MES DE 18 ANYS I PESIN MES DE 40 kG. L' UNIC PROBLEMA ES QUE JA FA 10 ANYS QUE LA MEVA DONA NO EM DEIXA FER ALTRE COSA AMB TOTES AQUESTE ESPECIES MES QUE MIRAR-LES.
BE NO VULL ALLARGAR-ME GAIRE MÉS, TANT SOLS ESPERO I DESITJO QUE LES ESTONES QUE HAGUEU DEDICAT A LLEGIR ELS COMENTARIS D' EN LUIGI LES HAGUEU PASSAT BE I OS HAGIN FET RIURE QUE AL CAP A LA FI ERA EL QUE JO EN LLUIS PRETENIA, QUE EN COMAS PASSES UNA BONA ESTONA.
BE COMAS, ET DEIXO, JA ENS VEUREM DIMECRES PER LA REENTRE A LA GRAN CAPITAL, BON VIATGE BEN VINGUT I UNA ABRAÇADA PER TOTA AQUESTA FAMILIA QUE TENS TAN TREMPADA I CATXONDA.
L' AUTENTIC PAGES D' ESPERDENYA I PA AMB TOMAQUET.
LLUIS CARITJ PRAT
Jo també m'he emocionat amb les últimes anotacions del blogg del Marc!
També m'he emocionat amb les paraules que ens han dedicat la seva family als seguidors del bloog (un petonàs familia Comas!) i les paraules del Luigi... què dir!, ets tot un personatge!, a mi m'agrada aquest italià que portes dins!... no el perdis!...jejejeje
Vull enviar també una abraçada als cuquis, als Badis, als Mañosos, als 4 fantàstics de l'Estartit, a l'Eric, al Mariano, al Jordi, als Lopes, a la Silvi, al Ferran, a la iaia Roser, i en especial a l'Alba i al Carles! (i com que segurament em deixo algú... a tots els seguidors del Comas!)
I tu Willy Foog... que estic molt contenta de que tornis a Barna, i molt orgullosa de tu, de que hagis fet el pas de fer un viatge així!... és una experiència que no oblidaràs mai! :)
Bueno guapo, ens veiem en un tres i no res valen?
Que tinguis un bon viatge de tornada i... espero que no et toquin nens al teu costat!.....jejejejeje
Un petó més que gran...
...Núria
Únicament dir XAPÓ!o CHAPO COM ES DIGUI.
GRACIES PER POGUER VIATJAR AMB TÚ.
Bon viatge de tornada.
J.Badia
Eren mitjans del mes de novembre de l’any passat, quan, de sobte, vaig obrir el correu i me varen caure els ous a terra quan vaig veure que en Marc (conegut per molts com “El Comas”) havia marxat a l’aventura de la volta al món, i, a més, tot sol... Només feia dues setmanes que havia estat per les terres del Japó i ja marxava cap a la Xina... quins collons!!
Com deia l’anunci de Malibú: “La envidia me corroe”.
Jo acababa d’arribar d’Equador (mira, Marc: puc dir que he estat a un país on tu no has estat!) i no tenia el cap preparat de nou com per a enviar-ho tot a fer punyetes, agafar motxila i tiramilles, com tu vas fer. Record tot el que varem estar parlant per telèfon i saps bé les ganes que em feia formar part d’aquesta aventura. Però tot no pot ser a la vida i, per una sèrie de circumstàncies, finalment vaig prendre la decisió de deixar-ho córrer. BAD CHOICE!! No saps quants de dies (i nits) me n’he estat empenedint d’aquesta decisió.
Durant tot aquest temps he estat seguint el blog, en l’anonimat, però com el fan núm. 1, no només jo, ja que a Mallorca tens uns quans seguidors més, entre coneguts i amics (ah! i monpare, que és el fan núm. 2, i tot el dia me demana: “I en Marc a on és ara?”); però, el que és pitjor, sense escriure-hi ni una sola paraula.
Sempre que ho anava a fer no sabia què dir-te, i fins i tot sabent com n’és d’important rebre una senyal d’estimació quan estàs tan enfora de ca teva. Era incapaç de escriure’t res, em quedava en blanc, mirant les fotos amb la baveta que em queia, i pensant que, més prest o més tard, me reuniria amb tu a alguna part del món, i així ja no seria necessari tenir que dir-te res per escrit.
El fet es que ja és 12 de setembre i al teu blog apareix que la teva aventura ha arribat al final. Ostias, ya ha passat!... se fini... Per això m’he vist obligat a escriure unes paraules en compensació de tots els bons moments que, mitjançant el teu blog, m’has fet passar.
Aquest escrit no és per compensar el que no he escrit durant tot aquest any (això, malhauradament, ja és irremeiable), en canvi, sí és per felicitar-te de tot cor per haver aconseguit fer un somni realitat; per haver-me posat la pell de gallina quan obria el teu blog i et trobaves a un nou lloc del món... durant uns moments jo estaba a aquell lloc amb tu.
I, per damunt de tot, felicitar-te per l’experiència única que has viscut i tot el que has crescut i t’has enriquit amb ella com a ésser humà.
Una abraçada forta,
en Tomeu de Sa Roqueta, que t’estima.
Publicar un comentario